EL PASSAT DEL NOSTRE POBLE

Aquest curs, vam decidir participar en el projecte que ens va proposar el bibliobús "Memòria sobre rodes".
Primer vam pensar què havia estat important en el nostre poble i vam decidir fer el projecte sobre les mines. Així que vam començar el projecte explicant als companys i companyes el que ja sabíem sobre les mines i vam apuntar el que ens agradaria saber. Després vam anar al bibliobús i a la biblioteca de Berga a buscar llibres sobre aquest tema.
Vam començar el projecte buscant informació sobre què era el carbó.

EL CARBÓ
Els jaciments del carbó van començar a formar-se fa uns 250 milions d'anys.
Per diferents motius hi va haver l'enterrament de grans boscos pantanosos sota masses de terra i de roques. La matèria vegetal que s'acumulava en el fons de aquestes zones pantanoses.

Tipus de carbó
- Torba: Substància esponjosa humida i de poc contingut calorífic. És el menys evolucionat.

- Lignit: Una varietat de torba amb menys aigua també coneguda com a carbó marró.El seu poder calorífic tampoc és molt elevat.

- Hulla: És de color negre i té un poder calorífic molt més elevat que el lignit i la torba.
- Antracita: Carbó negre i molt dur amb un poder calorífic molt elevat, que és el que fa més anys que està format.

LES MINES DE VALLCEBRE
-Tumí
- Coll de Pradell
- L'Esquirol
- La Maria
- Transversal
- Enriqueta


QUIN CARBÓ HI HAVIA A VALLCEBRE?
 Lignit, però era un lignit molt bo perquè tenia moltes calories i era molt semblant a la hulla.


 PER A QUÈ FEIEN SERVIR EL CARBÓ?
- Estufes
- Centrals tèrmiques
- Màquines

COM ENTRAVEN DINS LA MINA?
Al principi entraven a peu i més endavant ja van entrar amb màquines elèctriques dins les vagonetes.  

COM TRANSPORTAVEN EL CARBÓ?
Al principi, els miners treien el carbó amb vagonetes que eren tibades per “machos”. Més endavant,  els “machos” ja no tibaven les vagonetes, sinó que hi havia una màquina elèctrica que feia la seva feina. Llavors el carbó es carregava a un telefèric i el baixaven al Collet, on el carregaven al tren i el portaven allà on el demanessin.  Des d’allà ja marxava amb tren cap a Barcelona, Manresa, etc…

D'ON EREN ELS MINERS?

A les mines de Vallcebre hi treballaven molts miners. No tots eren de Vallcebre , sinó que venien  de diferents pobles del Berguedà, de Manresa, Sallent, Granada, Carboneras, Almeria, Andalusia, Aragó, Marroc, etc.
També hem  descobert  que moltes persones  que treballaven a la mina, hi venien a fer la mili.

  COM VESTIEN ELS MINERS
Al principi els miners anaven amb el que trobaven per casa, no portaven cap  vestimenta especial, vestien amb pantalons, espardenyes, camisa i una boina al cap.
Més endavant, ja van començar a vestir roba especial per a treballar a les mines, un mono,  botes i un casc amb llanterna inclosa.
Al llarg dels  anys  la vestimenta va anar  millorant i anaven més segurs.

LES DONES I LES MINES
A Vallcebre, les dones dels miners, mentre els homes estaven treballant a les mines, elles cuidaven dels nens, donaven menjar als animals i tenien cura de l’hort. Després hi va haver uns anys que les dones treballaven a la mina, no a dins, a fora destriant el carbó.
 
LES BARRAQUES
Sabíem que hi havien unes barraques al bosc i que tenien relació amb els  miners, però no sabíem per què eren.
Ens van explicar, que en aquelles barraques hi vivien alguns miners. No tots els miners que treballaven a les mines de Vallcebre eren del poble, alguns venien a fer la mili i també hi havia molta gent que venia de fora, tenien la família a Manresa, Sallent i no tenien casa  on viure. Així, que es feien barraques petites al bosc amb una estufa i un llit, i durant la setmana vivien allà fins que podien anar a veure la seva família al cap de setmana. Estaven fetes normalment de pedres i feien una barreja amb pedra i carburo que quedava com un ciment i les aguantaven amb aquesta barreja. A més a més, eren cobertes amb fusta i “xapes”. Se les feien ells mateixos durant les seves hores lliures i quan les tenien fetes dormien allà.

OCELLS I RATES

Al principi de tot, els miners portaven un ocell a la mina. Els ocells servien per detectar quan hi havia gas grisú a la mina. Quan hi havia grisú, els ocells  no tenien prou oxigen i es morien. Quan els miners ho veien, havien de sortir corrents perquè no es morissin  inhalant el gas. Més tard, ja no hi havia un ocell a la mina, els miners portaven una làmpada que quan la seva flama es feia més grossa significava que hi havia grisú. I ara els últims anys ja hi havia una màquina que ho indicava.
A més a més d’ocells, a la mina també hi havia rates. Si els miners veien rates a la mina no hi havia cap problema, però quan les rates s’escapaven, significava que els miners ja podien córrer perquè hi havia un esfondrament.